El destí d’algú amb dues passions com la música i la piscina semblaria la natació sincronitzada. En el cas de Joan Planes (Estamariu, 1941), però, es va decantar per conrear-les per separat. La melodia va començar a entonar amb la creació d’Astral SA Construcciones Metálicas l’any 1969 per part de quatre famílies diferents, entre les quals es trobava la Planes. D’ençà fins aleshores, aquella petita empresa dedicada als components de piscines ha experimentat una transformació que la fa gairebé irreconeixible pel seu propi fundador, donat que compte amb més de 5.500 treballadors, disposa de més de 30 centres de producció en 12 països i factura 1,3 bilions d’euros en vendes globals. Aquesta trajectòria ascendent de la companyia demostra que el nostre entrevistat no es va tirar amb la piscina buida. Més aviat s’hi ha acabat capbussant amb una bona colla de reconeixements individuals flotant en ella, sent la Creu de Sant Jordi (2013) el més especial. L’any 2015 dona un pas al costat per passar a liderar la Fundació Fluidra i Fluidra Accelera, dos projectes engrescadors. I si parlem d’engrescar -aquí entra la passió per la música-, convé afegir que el nostre interlocutor és també el President de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Òpera de Catalunya. D’aquesta manera, s’assegura que la seva melodia vital no pari de fer-se escoltar. Els minuts que ens regala en aquesta entrevista són pura simfonia.
Què és el talent per a vostè?
És la capacitat que té una persona per marcar-se uns objectius i posar els mitjans per arribar a aquests objectius amb treball, modèstia i honestedat.
Vostè és conegut per ser un dels fundadors del que avui és Fluidra. Abans d’això, a què es dedicava Joan Planes?
Vaig néixer al Pirineu, en un poble que es diu Estamariu, i vaig estudiar set anys al Seminari de la Seu d’Urgell. Després vaig estudiar Enginyeria Industrial a Barcelona i vaig acabar treballant en una empresa de perfilaria i de canonades. I ja després vaig fundar amb els meus socis Astral SA Construcciones Metálicas.
Anem a la fundació d’Astral SA Construcciones Metálicas. L’empresa és creada per 4 famílies (Planes, Serra, Corbera i Garrigós). De què es coneixien? Com va sorgir la idea?
El Sr. Robert Garrigós és la persona que em va iniciar en el món de la piscina i em va ajudar. El Sr. Garrigós treballava a l'empresa dels Srs. Bernat Corbera i Joan Serra que es dedicaven a la construcció de piscines. Fa 50 anys la majoria de material i components per a les piscines s'havia d'importar dels Estats Units i van pensar en fundar una empresa per fabricar-se ells mateixos els productes. El Sr. Garrigós el coneixia perquè portàvem els fills a la mateixa escola i va pensar que jo podia ser la persona que buscaven per gestionar aquest projecte. El projecte de la meva vida.
Vostè que ha estat al peu del canó des del primer dia, reconeix la seva empresa en l’actualitat després de l’expansió de la que ha gaudit i del gegant en què s’ha convertit?
Tota empresa neix, creix, es desenvolupa i mor. Segueix la mateixa tònica que els humans. Jo crec que la nostra empresa es troba en l’etapa de la reproducció. Per tant, actualment l’empresa creix a base d’incorporar noves tecnologies. És difícil dir quant dura cada cicle, però la nostra està desenvolupant-se ara mateix.
Dit això, ara la meva empresa no la reconec. Si anys enrere m’haguessin parlat de l’empresa que tenim avui, t’hauria dit que no podia ser. Avui vaig a les fàbriques i penso que hauria estat incapaç de fer tot el que hi ha allà. Això significa que l’equip humà és molt important, la qual cosa mostra la capacitat que cal tenir per recolzar-te en gent especialitzada per anar evolucionant. En aquest sentit, remarcaria aquest bon equip humà que, avui dia, és global: tenim investigació a San Diego (Estats Units), Espanya, Austràlia... Tenim diferents punts on s’estan desenvolupant els productes de tota la companyia.
Temia pel canvi generacional?
El canvi generacional ha estat una de les coses que més m’ha costat pair. Una persona com jo que estava en plena activitat als 67 anys, que se sentia forta i potent i que li semblava que la vida encara era molt llarga... doncs li costa fer una reflexió, reconèixer que no ets etern i, per tant, començar a pensar en què vols que sigui demà la teva empresa. L’empresa era molt depenent de mi i havia de fer un pas per despersonalitzar-la.
L’acaba fent tranquil aquest pas?
Gairebé em va costar una depressió. Has de reorganitzar tota la teva vida. Pensa que passes de tenir una activitat del 150% a una altra del 50%. Hi ha un tram immens que et fa replantejar la forma de vida, el sistema de relacions amb les persones... tot. Això, en el moment que ho decideixes, et produeix un desequilibri. Però jo he estat una persona que ha tingut capacitat per pair-ho, ressituar-me i saber escollir el moment en el que deixar de ser la persona que marca el tempo.
Quin llegat creu que deixa vostè un cop deixa la presidència de l’empresa en mans del seu fill Eloi?
Deixo un llegat important. És una empresa que cotitza a borsa i és bastant global -poques companyies a Espanya estaven tan internacionalitzades en els anys 90-. Una empresa no s’internacionalitza d’un dia per l’altre: has de tenir la capacitat per plantejar un objectiu en cada país i buscar el sistema i els mitjans per consolidar-te en aquest país. Això implica una trajectòria de cinc anys, com a mínim.
I quin moment destacaria per sobre dels altres estant vostè al capdavant?
A nivell estratègic, per mi un moment molt important és quan el Banc de Sabadell entra dins del capital de Fluidra. En aquell moment fa replantejar una empresa de tipus personal a una altra més racional i d’una estructura que no estigui lligada totalment a una persona.
L’any 2015 vostè fa un pas al costat i passa a liderar els projectes de Fluidra Accelera i a dirigir la Fundació Fluidra. Començant per la Fundació Fluidra, és una de les coses de les quals se sent més orgullós per la tasca que realitza?
És un element molt important per totes les empreses que són multinacionals, com la nostra. Quan una empresa d’aquesta mida té una fundació, és difícil que tingui un retorn. Estem acostumats sempre a que qualsevol inversió ha de tenir un retorn i en una fundació és difícil veure-ho. Però jo estic convençut que té un retorn d’un altre tipus molt important. És a dir, el fet que tu siguis simpàtic o antipàtic, què fa? Doncs que tu tinguis més o menys capacitat d’interrelacionar-te. L’empresa que té capacitat d’obrir-se ajudant als demés es posa en un nivell que la fa amable i que doni la imatge que no és una empresa purament extractiva.
Abans parlava del bon equip humà que configura l’empresa. Quina és la millor manera per atraure aquest talent?
Primer, temps i tenir definits els llocs clau d’una empresa. Sóc una persona que no creu en miracles, perquè els miracles un se’ls treballa. Si et marques un objectiu, tens capacitat d’estructurar-lo i pots definir les persones que necessites per assolir-lo, només et cal motivar a aquestes persones i que tinguin una recompensa adequada al que els hi exigeixes. Finalment, també cal tenir una capacitat per relacionar-te amb cadascun d’ells al seu nivell -tu no pots estar per sobre d’ells, sinó situar-te al mateix nivell-. Per mi, aquest seria el sistema per crear un equip humà estable.
Seguint amb la Fundació Fluidra, el seu compromís és doble: a nivell cultural i a nivell social. Per què se li dona tanta importància a la música?
A mi m’agrada la música, la qual cosa és una primera premissa. Però jo crec que la música arriba a una sèrie de persones que tenen unes sensibilitats bàsiques. La música és molt neta i quelcom que ens fa feliços. Aleshores, contribuir a expandir la cultura de la música em sembla molt important perquè la societat creixi. Realment em dedico al món de la música perquè penso que és bàsic perquè la gent creixi.
A propòsit de la música, el 2014 és nomenat president del patronat de la Fundació Orquestra Simfònica del Vallès. Per què decideix donar aquest pas?
També sóc membre de la Junta Directiva de l'Associació Orfeó Català! Dono aquest pas perquè m’interessa impulsar un nou sistema de veure la música que sigui molt més popular i que no depengui tant de les institucions.
També m’agradaria que parlés de Fluidra Accelera. En què consisteix la seva tasca?
Fluidra Accelera neix amb el propòsit d’ajudar a persones perquè plasmin les seves idees innovadores en realitats. La gent que té iniciatives és la gent amb capacitat per visualitzar un futur, aleshores la missió és ajudar a aquesta gent a desenvolupar la seva il·lusió. Com he dit abans, jo vaig néixer en un poble de la muntanya (Estamariu) on no havia estudiat gairebé ningú i avui he arribat aquí gràcies a que vaig tenir una sèrie d’ajudes que m’han permès desenvolupar les capacitats que duia dins.
Fluidra també ha estat patrocinador habitual d’esdeveniments esportius de màxima rellevància, com els campionats mundials de natació. Per què és rellevant associar la imatge de l’empresa a l’esport d’elit?
Nosaltres ens dediquem al món de la piscina i, dins d’aquest, a la piscina pública. Aleshores, nosaltres el que hem de patrocinar és piscina pública. Per tant, patrocinant un equip de natació és sinònim de patrocinar les nostres instal·lacions.
Canviant de tema, quina opinió li mereix la iniciativa que impulsa la Welcome Talent Society?
En principi, em sembla bé. Crec que és una bona idea si es fa ben fet. És una iniciativa que té un talent, però s’han de marcar molt bé els objectius i tenint capacitat de pair cada moment.
No tirar-se amb la piscina buida.
Exacte.
Veig que darrera seu hi ha la Creu de Sant Jordi. Vostè ha rebut reconeixements individuals de gran importància. Quin d’ells li ha reportat major satisfacció?
Jo sóc una persona que em considero bastant del país. Aleshores, prefereixo una Creu de Sant Jordi a molts dels altres premis que m’haurien pogut donar. Ja veus que la tinc aquí al darrera.
Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaria pel seu talent?
Una persona que admirava molt era en Pere Duran Farell, el fundador de Gas Natural, perquè va innovar en el món del gas i, a més, era una persona amb un perfil molt valuós. Una altra persona que jo he admirat molt és Eduard Punset. Potser ell no ha estat un empresari amb un nivell excepcional, però ha estat una persona que els catalans hauríem d’admirar perquè, sense fer gaire soroll, ha donat una imatge de talent important.
I si li pregunto per una dona?
He admirat i admiro molt a Angela Merkel, perquè la veig una persona equilibrada, que sap el que vol i que té capacitat de resistència.
ALBERT POSTILS.
Contingut relacionat
