Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fem un viatge per tot allò que les catalanes i catalans han aportat a la humanitat, ja sigui des d’un vessant internacional, o amb la demostració de la seva genialitat a casa nostra i a fora. Personatges que marquen èpoques i generacions, i que el fruit de la seva feina i aficions ha permès desenvolupar el nostre planeta, la nostra cultura, i el nostre benestar.
Coautor de "Microeconomic Theory" (1995), que és el manual de referència sobre microeconomia a les universitats de tot el món. Els seus treballs científics han girat entorn de l'equilibri neowalrasià. Es docto rhonoris causa per diverses universitats i ha estat Conseller de la Generalitat. Va impulsar la creació de grans equipaments de recerca a Catalunya.
Arquitecte, enginyer i luminotècnic conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional i del recinte de l'Exposició Internacional de1929, així com la Font Màgica de Montjuïc. Va realitzar projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada…
Fundador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), del que en fou primer director entre 2004 i 2015. Ha efectuat investigacions a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre altres països.
És professor d'astrofísica de la Universitat Queen Mary de Londres. Estudià a la Universitat de Barcelona on es doctorà el 2007. El seu àmbit d'estudi són les tècniques precises de detecció de planetes. Lidera el grup que ha descobert el planeta Pròxima b, potencialment el planeta habitable més proper a la Terra.
Científic i farmacèutic català, reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació del càncer. Des del 1979 ha desenvolupat la seva carrera científica als Estats Units. El 2013 va ser nomenat director de l'institut Sloan-Kettering de Nova York, un dels centres de recerca sobre el càncer més destacats dels Estats Units.
Ha estat el bioquímic català més internacional. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1963 va ser nomenat catedràtic a Houston. Fou el primer científic a apuntar als cometes com a portadors de molècules orgàniques i un dels principals investigadors de compostos orgànics espacials col·laborant amb la NASA.
Des del 1960 treballa al CSIC. Pionera de la presència catalana a l'Antàrtida, el 1984 va ser la primera dona de l'estat a participar en una expedició internacional a l'Antàrtida. A la península Hurd de l'illa Livingston, prop d'on van instal·lar la base Antàrtica, es troba el pic Castellvi, nomenat així en honor seu.
Priora dominica teòloga, traductora i escriptora. Estudià les matèries universitàries habituals, complementades amb dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física en general. En 1608 es doctorà en dialèctica i ètica amb l'obra Oració recitada davant Pau V.
Biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.
