Premis Talent

Premis Talent

Entrevista al nostre president i fundador, Bru Recolons

9 de juliol de 2019 - Converses amb Talent

Bru Recolons (Barcelona, 1971) és un home inquiet que ha mogut cel i terra per fer país. Un petit homenatge al seu pare, el record del qual encara l’emociona. L’ànima emprenedora l’ha acompanyat tota la vida, de manera que la creació dels “Premis Talent” respon al curs natural de les coses. M’obre les portes de casa seva i ens asseiem a la terrassa. Mentre conversem, aprofita els petits silencis per gratar-se el nas. Però més que a una insistent picor, ho atribueixo a la seva capacitat per ensumar el talent i reunir-lo en un mateix espai durant unes hores en la gala anual dels Premis Talent. En aquesta cedeix el protagonisme als guardonats, però ara tot gira al voltant de la seva figura. Si alguna empresa o persona emprenedora està llegint aquestes línies, l’animem a que ho segueixi fent fins al final i valori col·laborar amb el gran projecte del Talent català. Premis, exposicions, entrevistes, llibres, programes de televisió, ràdio i l'espai Talent. Tot per millorar l’autoestima col·lectiva i reconèixer i potenciar el millor del territori.

 

Què és el talent per a tu?

El talent és una capacitat innata que fa que algunes característiques et vinguin donades i et siguin molt fàcils. Tu tens talent per una cosa i no per una altra. L’important és saber quin és el teu talent i quan més aviat ho sàpigues millor. Un gran projecte, primer, és una idea esbojarrada al cap d'algú amb talent. Després, hi ha una gran feinada. Es tracta de caure i aixecar-se moltes vegades, perseverant amb una fe cega i superant molts obstacles i moltes pors.

Una capacitat innata que tothom té?

Sí. El problema del talent era que fins ara ens educaven per emmagatzemar una sèrie de dades. Ara, en canvi, ja tenim la capacitat, a través de nous mètodes d’ensenyament com el Montessori o el dels Jesuïtes, d’identificar quin és el teu talent i desenvolupar-lo. Perquè tu pots tenir potencialitats per fer unes coses i potser no en tens per fer unes altres. L’important és saber quines són les teves.

I tu quin talent creus que tens?

Jo crec que tinc un talent molt transversal, el de les relacions públiques, que és el  d’escoltar a la gent i treure el millor de cada persona. Sempre m’ha anat molt bé quan m’he dedicat a posar en contacte a gent que, sumant, són millors.

Aquesta és la idea de l’associació que tu presideixes, la Welcome Talent Society, no?

La Welcome és això. Vaig començar aquesta aventura com un projecte empresarial amb Empren E2, empresa que vaig crear el 2009 per fer consultoria i dur productes i serveis innovadors al mercat. Però el projecte va transcendir l'àmbit estricte del negoci i va atraure a molta gent que volia col·laborar  d'una forma o altra. Per això, en el mes gener del 2018, vàrem crear la Welcome Talent Society, per posar en comú a gent que té capacitats per posar en valor el talent dels altres.

Com se’t va acudir crear-ho? Et va influir potser la vessant emprenedora que ha marcat la teva trajectòria?

Per la necessitat de fer país, que ha estat innata. Quan era líder estudiantil o quan he estat en moviments com el de “volem la nostra història” o “casc obligatori” era perquè volia fer país. La gent es pensa que fer país és una cosa abstracta, però en realitat es concreta en la suma d’accions que tenen com a objectiu donar el millor de nosaltres mateixos per compartir-ho amb la resta de la societat.

Què té d’especial Catalunya perquè, sent tan menut a nivell geogràfic, sigui font de tant de talent?

Precisament crec que la nostra gran desgràcia, que és no tenir un estat propi i tenir-ne un en contra, fa que donem el màxim de nosaltres mateixos per superar aquesta adversitat. Quan un Estat és molt fort i protegeix molt al ciutadà, acaba alineant-lo. En canvi, nosaltres, al no tenir estat, ens hem vist obligats a que cadascú en siguem un. De fet, Catalunya no té un estat, té 7 milions d’estats. Cadascú de nosaltres som capaços de fer coses, independentment del que ens deixin ser -ja sigui una regió o una autonomia com ara-.

En el teu passat ja has organitzat altres esdeveniments com debats, trobades, campanyes, etc. Com és organitzar els diferents actes dels Premis Talent?

El més complicat no és organitzar-ho, sinó fer-ho sense grans recursos. Però quan tens un equip de gent que t’ha anat arribant de forma natural per una afinitat, aleshores tot és més fàcil. Normalment, la gent que fa les coses ràpid les fa perquè té diners i contracta i subcontracta empreses. El difícil és quan no pots subcontractar a ningú. La gran màgia d’aquest projecte és que ha anat arribant gent. Suposo que quan tu estàs entusiasmat amb una idea, atraus a les persones que també s’entusiasmen i és fantàstic perquè venen soles. L’última ha estat la Marisa Ruiz, una experta en Màrqueting a qui li agradava molt el projecte i ens va contactar per xarxes socials. Ara és la nostra community manager.

A nivell de patrocinadors, has trobat moltes dificultats per reunir suports?

Moltíssimes. Hi ha hagut algunes persones en concret que des del primer moment m’han ajudat molt perquè han cregut en mi. Però la gent que no et coneix és molt difícil... i és lògic. Un no posa diners en un projecte sense saber que hi ha un retorn. Ningú no dona res a canvi de res. La clau és fer veure a la gent que té un retorn. Hi ha molta gent que ha posat o posarà diners en el projecte perquè hi haurà un retorn econòmic, però també perquè hi haurà un retorn emocional, com és el fet d’ajudar a gent que té talent. Això és un valor. Quan critiquen al senyor Grífols o al senyor d’Inditex perquè posen diners en una sèrie de causes, jo dic que podrien no fer-ho, però la diferència és que ho fan. Jo puc tenir molt èxit a la vida, tenir un excedent i invertir-lo en la meva família, no pas en la societat. Aquí està la diferència.

Entrant ja en la darrera gala dels Premis Talent, vam escoltar diversos parlaments com el del senyor Grífols o el del senyor Canadell dient-te que estaven a la teva disposició pel que necessitis... quin impacte té l’organització d’aquests esdeveniments per la Welcome?

Et puc dir que, d’entrada, l’impacte és una satisfacció immensa, perquè només pel fet que ho hagin verbalitzat ja et fa veure que alguna cosa hem fet bé. El senyor Canadell em va trucar l’endemà de l’acte i ja hem quedat per concretar coses. I en el cas del senyor Grífols, entenc que ens veurem més endavant, però no n’hem parlat.

De tots els actes organitzats, de quin et sents més orgullós?

L’exposició del talent Català a Brussel·les va ser molt important. En ple silenci pel 155 érem allà dient al món que els catalans havíem fet una gran aportació a la humanitat i que no ens podien abandonar. Amb el nostre president detingut a Alemanya -hauria d'haver inaugurat l’exposició- vàrem posar veu al silenci explicant qui som.

També és destacable la darrera gala, la qual ha estat espectacular. Una convocatòria que ha generat un retorn tan gran que fins i tot se’ns ha anat una mica de les mans. Primer, perquè l’aforament ha estat més gran del que hauria d’haver estat i no he pogut atendre a gent que voldria. Per exemple, al president de Parlem. I segon, hauríem de canviar el format del lliurament de premis perquè no sigui tan llarg i que la part del sopar permeti més networking. Intentar encabir tot el talent de Catalunya en una gala obliga a racionalitzar els temps.

Quan vas crear el projecte, quina meta et vas marcar pel futur?

És increïble, perquè fa 5 anys la idea era posar en valor el talent dels catalans i no m’hagués imaginat de cap manera que arribaríem tan lluny. Ara estem negociant un programa de televisió, una sèrie de llibres, un format d’exposició moderna amb projeccions 3D i tenir un espai emblemàtic dins del que és el patrimoni arquitectònic de Barcelona per encabir l’associació.

Abans has dit que des de petit t’havien inculcat el desig de fer país. Quina importància ha tingut el teu pare en aquest sentit i en la creació de la Welcome?

El meu pare era un humanista i un historiador que havia estat jesuïta. Per tant, havia viscut una postguerra amb una situació de la cultura molt dura. De sobte, en els ’60 s’obre i redescobreix, com a historiador, el país i la història. Altres companys seus -Antoni Maria Güell Fortuny, Josep Maria Puigener i Ricard Lobo, entre d’altres- redescobreixen la llengua i la cultura en general i s’apassionen tant que arriben a crear l’anomenat Club Arnau de Vilanova. Jo vaig poder assistir a moltíssimes reunions i això em va marcar perquè buscaven recuperar allò que és essencial en qualsevol persona, la identitat. El nostre país, per qüestions polítiques i territorials, es trobava en risc de perdre-la i ells ho feien amb una passió tan gran que era impossible que jo no acabés fent el mateix.

De tots els premiats en les gales, a quin personatge t’ha fet més il·lusió entregar-li el reconeixement?

D’il·lusió te’n fan tots. Els premiats que són desconeguts -els creatius- et fa una il·lusió espectacular perquè et permet ubicar a algú que no està al mercat dins del mercat.

I dels que serien reconeixements a trajectòries, el que m’ha colpit emocionalment ha estat el senyor Vila Casas i, darrerament, el senyor Grífols. Són persones que les tens mitificades, perquè les veus molt distants, però quan les coneixes personalment te n’adones que són tan humanes com tu i que tenen uns valors fantàstics que val la pena que la gent conegui, més enllà del seu èxit i dels seus diners. Una persona capaç de fer diners i no tenir valors és una persona que desapareix en la mediocritat de la història. En canvi, una que té diners i valors segur que passa a la història.

I a quin personatge tens pendent i et faria especial il·lusió?

Això ho deixo per la propera edició dels Premis Talent. Però, en general, a tota persona que amb el seu talent contribueixi a construir una humanitat millor.

Ja per acabar, a quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?

Jo em vaig apassionar de la biografia de Jaume I el Conqueridor. Se’m pot dir que era un personatge violent, però crec que es mereix una pel·lícula èpica brutal. És capaç de definir el que avui en dia són els Països Catalans, el territori on es parla la nostra llengua. Si Jaume I fos macedoni, seria Alexandre el Gran i si nosaltres fóssim un país normal, seria un home venerat.

I una dona?

Hi ha una dona que m’apassiona i que és Mercè Rodoreda. M’apassiona perquè la seva literatura t’arriba al cor. Quan llegeixes La plaça del diamant la vida et canvia de dalt a baix perquè entens que una Guerra Civil és una cosa molt més profunda que el que et pugui dir qualsevol llibre d’història. Acabes entenent que la història la fan molts moments de molt patiment de molta gent que l’únic que volien era millorar la humanitat i que s’ha trobat una resistència a l’altra banda de gent que volia mantenir els seus privilegis.

Voldria afegir una cosa que no he trobat la pregunta per dir-la. I és que el talent només té un fre, que és la por. Si tots féssim aquest exercici d’intentar identificar el seu talent per sumar i la seva por per deixar de restar, el món seria molt millor per a tots nosaltres.

En quines pors penses?

Les pors, en principi, venen donades per un exercici de protecció natural i, per tant, la majoria de pors avui són infundades. Si tens talent però també tens por, no te’n sortiràs. D’aquesta manera, el fre és la por i l’accelerador és el talent.

 

Empren E2 SL és una productora-editora d’esdeveniments i productes i serveis creada pel mateix Bru Recolons l'any 2009. El mes de gener del 2018, després de que se li acostessin moltes persones -totes elles professionals liberals- que desitjaven col·laborar en el projecte, va crear l’associació de la Welcome Talent Society amb l’objectiu principal de canalitzar aquest interès per participar-hi. Al mateix temps, aquesta també serveix per aconseguir més recursos per dotar els premis i organitzar diferents exposicions del talent, estant sempre oberta a incorporar altres iniciatives en el futur.

 ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X