Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Txell Limonero, guanyadora del Premi Objecte Singular 3D l'any 2018

13 d'octubre de 2019 - Converses amb Talent

La millor manera de posar en un compromís a Txell Limonero (Sabadell, 1995) és fer-la escollir entre la seva estimada Sabadell i el disseny industrial. Tanmateix, a través de les seves habilitats comunicatives, s’acabaria empescant una resposta per sortir del pas. I és que la nostra interlocutora, a banda de dedicar-se professionalment al disseny industrial, també és professora d’Educació Visual i Plàstica. Això explica la seva voluntat d’estar dempeus mentre conversem, fent de la plaça que hi ha davant del Museu del Disseny -el lloc de l’entrevista- la seva aula particular. Aprofitant la seva vocació per la docència, exerceix com a Coordinadora de Relacions entre Universitats i Escoles de Disseny de la Welcome Talent Society. Es tracta d’un dels joves talents que configuren la citada associació, en la que hi va entrar per la porta gran. En la gala dels Premis Talent de l’any 2018, va ser ella la guanyadora del Premi Objecte Singular 3D pel seu disseny de porta ous “Barce-l’ou-na”, inspirat en la torre principal del Palau de la Música. A partir d’allà, la seva vinculació amb la WTS és absoluta. Actualment, aquest i molts altres dissenys que troben en Barcelona la seva principal font d’inspiració es poden trobar a la seva pròpia pàgina web, que duu per nom “Limonero Design”. Tots ells perfectament distribuïts, quasi com si es tractés d’una ouera.

 

Què és el talent per a tu?

Considero que és un conjunt format per motivació, esforç i treball i una habilitat -ja sigui innata o desenvolupada-. Depèn de les proporcions de cada element, a un li pot funcionar més o menys.

En el teu cas, com distribuiries les proporcions?

Molta motivació i molt esforç. També l’interès que mostres davant d’una cosa. Tots hem tocat diversos temes, com poden ser l’esport, tocar un instrument... però donar exactament amb aquell que és el que se’t dona millor és molt difícil, perquè fins que no proves moltes coses no saps que se’t dona bé una cosa. És el típic exemple del que penja un vídeo a Youtube tocant la guitarra, agrada a molta gent, ho comparteix i es fa viral. També hi juga aquest factor sorpresa, d’estar en el lloc i moment adequats.

Tens una pàgina web pròpia -Limonero Design- on s’hi poden veure totes les teves creacions. M’he fixat que duu per lema ‘passion for design’. En el teu cas, d’on et ve la passió per aquest món?

Abans de res, haig de dir que el meu pare és professor de l’ESDi (Escola Superior de Disseny) des d’abans que jo nasqués. Per tant, des de molt petita ja he conegut professors, dissenyadors... La veritat és que també m’ho van promocionar molt. La meva mare també és mestra i em fomentava molt la creativitat, la música, el dibuix, les manualitats... El cert és que ho tenia tot molt ben encaminat.

Parlant dels teus dissenys pròpiament, destaca per damunt dels altres el famós “Barce-l’ou-na”, ja que et va fer mereixedora del Premi Objecte Singular 3D en la gala dels Premis Talent 2018. Quin procés creatiu s’hi amaga al darrera?

La temàtica era Lluís Domènech i Montaner, amb la qual cosa penso... què agafarà tothom? Doncs el Palau de la Música, el trencadís, els vitralls... Des d’un començament ja vaig decidir que no faria res d’això, perquè no volia agafar el típic tòpic del modernisme. Aleshores, vaig fer una recerca per exaltar alguna cosa en la que ningú no s’hi fixés. El que més destaca del Palau de la Música és l’interior, però hi ha un element en el que ningú no s’hi fixa: l’ou de la façana. Això és perquè has d’alçar la mirada i a la gent li acostuma a costar molt.

Aquesta elecció era ideal per fer un element de food design. A banda d’això, l’ou també té tota una connotació relacionada amb Dalí, que el feia servir molt. De forma complementària, també volia que es veiés el modernisme dins d’aquest producte i per això vaig afegir la Creu de Barcelona i la Senyera. A partir d’aquí, la cosa consistia en agafar tots aquests elements, dibuixar-los i passar-los a 3D.

Et va costar gaire trobar-li aquest nom?

La veritat és que va sortir bastant directe perquè el turista quan ve a Barcelona ho pronuncia d’aquesta manera. Aleshores, agafes el turisme i el nom mateix de la ciutat -amb la partícula “lo” pel mig- i ja ho tens. Ja em va anar bé que el nom fos una mica còmic també.

Vas notar un impuls en la teva trajectòria després de guanyar el premi?

Sí, i tant! I trobo que és molt important pels joves, sobretot pels dissenyadors i pels artistes, perquè és un món una mica impermeable i costa molt entrar i que se’t reconegui com algú que val per això. Aleshores, poder arribar a tenir un reconeixement d’aquest tipus és molt important perquè suposa un inici de la teva trajectòria com a dissenyadora.

El “Barce-l’ou-na” no és l’únic disseny inspirat en la ciutat de Barcelona. Per exemple, també has creat les Làmpades Diagonal o el Celona 4.0. Fins a quin punt la ciutat és important com a font d’inspiració pels teus dissenys?

Jo sóc de Sabadell, una ciutat amb molts referents històrics i culturals. No obstant això, Barcelona sempre ha estat la font de cultura per a mi. Quan hi venia amb els meus pares, anàvem a visitar el Palau de la Música, el Museu Picasso, etc. Aleshores, per mi venir expressament a Barcelona era això: entrar dins la seva cultura.

A nivell de la disciplina del disseny, què significa Barcelona?

Tot i que els Jocs Olímpics del ’92 ja van suposar una font important d’inversió cap al disseny, sí que és cert que prèviament Barcelona ja destacava amb el modernisme -l’ornamentació, les arts, les Arts & Crafts, el protodisseny-. La marca Barcelona és un eslògan pràcticament: ciutat mediterrània, cosmopolita, multicultural... Té molts adjectius que la fan ideal per ser una marca. A banda de font d’inspiració, és també una marca.

En relació a la Welcome Talent Society, el teu cas s’engloba dins del de persones com la Rosa Ruiz, que triomfen en la gala dels Premis Talent i després s’uneixen a l’associació. Per què vas decidir donar aquest pas?

Perquè em sembla un projecte meravellós. El fet de fomentar tot el que es fa a Catalunya, ja no només de gent nascuda aquí sinó també de gent formada a Catalunya, em sembla fabulós. A mi em van ajudar molt, de manera que també m’agradaria ajudar als altres. A més, és un projecte necessari per donar a conèixer Barcelona. Malgrat es facin ja moltes coses en aquest sentit, la WTS també toca la part més artística que, al final, és la meva parcel·la.

Actualment ets la coordinadora de relacions entre Universitats i Escoles de disseny de la WTS. En què consisteix la teva tasca?

El que intentem és que els alumnes d’escoles i d’universitats del disseny o de les arts es presentin al concurs per tal de captar nous talents. Està molt bé tenir una trajectòria al darrera i guanyar un premi, però també té el seu què que es presenti gent més jove i que perdi la por de presentar-se en un concurs. Intentem motivar els alumnes i crear nexes amb les universitats. De fet, a les mateixes universitats els interessa molt promocionar el seu talent.

També ets professora d’Educació Visual i Plàstica a un institut de Sabadell, oi? 

No vull perdre mai la vessant de dissenyadora industrial, perquè al cap i a la fi és pel que vaig estudiar, però també he estudiat per ser professora i em motiva molt. Jo els ensenyo les arts i el disseny, però sempre tiro més cap al disseny perquè és la meva disciplina. És curiós com els adolescents no se n’adonen del que s’ha de fer per arribar a un resultat determinat. Per exemple, ells potser veuen un cartell i no es paren a pensar que al darrera hi ha una persona que ha agafat un concepte, l’ha transformat i després ha fet una representació visual. Només s’hi fixen un cop tu els hi expliques. Quan els plantes aquesta llavor, ja has fet bé la teva feina.

T’agrada més ensenyar disseny o treballar com a dissenyadora?

No puc decantar-me per una o altra opció. Si estigués fent de professora d’una altra matèria, potser sí que et diria que prefereixo les arts i el disseny. Però el fet de poder combinar l’educació amb la professió vocacional és meravellós. També és quelcom recíproc, ja que jo també aprenc moltes coses d’ells.

Aprofitant que tractes amb adolescents, com veus el potencial dels joves en relació a les arts i el disseny?

Trobo que hi ha molt potencial, però no s’acostuma a promocionar tant. Les arts -sobretot la música i l’educació visual i plàstica- no se sol promocionar en els instituts, de manera que la majoria d’ells acaben fent el batxillerat científic, tecnològic o social. En canvi, l’artístic, si bé hi ha molta demanda per entrar-hi, no es promociona tant perquè tampoc hi ha tanta oferta de places. Tanmateix, penso que és molt important, perquè aquestes assignatures fan que l’alumne sigui crític. Per exemple, pels que estan molt enganxats a Instagram, aquesta determinada foto t’està dient la veritat o t’està enganyant? Hi ha algun efecte òptic? Si no es treballa bé això, un no es pot arribar a qüestionar coses com aquesta.

Per què creus que es promociona tan poc?

Principalment, perquè molta gent pensa que no té sortida o perquè la disciplina es considera una cosa menor, però realment és tan vàlid com qualsevol altra trajectòria professional. També hi ha moltes inseguretats per part dels joves, que poden pensar que no dibuixen bé o que no combinen els colors adequadament. Al final, però, tot és un procés: no es comença dibuixant bé des del primer dia, s’ha d’agafar pràctica. Això passa en totes les disciplines.

Aquest seria el consell que li transmetries a un jove que es vol dedicar al disseny?

Jo l’animaria a dedicar-se al disseny. Però s’ha d’estar disposat -tant mentalment com físicament- a treballar molt i, de vegades, no obtenir cap recompensa. El procés per arribar a ser dissenyador industrial no és agradable, però quan ho aconsegueixes obtens una gratificació que et fa oblidar les coses dolentes que et van passar.

Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?

Una personatge rellevant de la història del disseny seria Isabel Campi, una historiadora magnífica. De fet, pel meu TFM (treball final de màster) he extret molta informació d’ella perquè ha tingut en compte moltes coses per analitzar la història del disseny.

I si et pregunto per un home?

El dissenyador André Ricard, perquè és molt teòric del disseny i va tenir molta producció. Jo també sóc molt acadèmica i la teoria de la història del disseny m’agrada molt.

 

 

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X