Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Toni Romero, president de l'Associació Catalana de Vènding

12 de gener de 2020 - Converses amb Talent

“Un acte d’aquests que fas quan ets jove”. Amb aquestes paraules, Toni Romero (Sant Pere de Vilamajor, 1973) resumeix l’origen d’El Cafetó. Una empresa del sector del vènding que va néixer d’un pecat de joventut i que actualment s’ha desenvolupat fins a tal punt que és la cinquena en volum de negoci de Catalunya i compte amb 1.620 màquines expenedores automàtiques. Des del febrer de 2014, presideix l’ACV (Associació Catalana de Vènding), organisme encarregat de vetllar per la professionalitat del sector. 6 anys en el quals ha augmentat el nombre de socis, s’han millorat les instal·lacions i s’han intensificat les relacions amb l’Administració Pública. Tot plegat, coronat amb el premi Transmet Consum atorgat en la gala dels Premis Talent, un reconeixement que ve donat per aconseguir el distintiu de qualitat per al sector. El proper mes de març se celebren noves eleccions, a les que el nostre entrevistat ja no s’hi presentarà per centrar totes les seves forces en la seva empresa. Amb un to pausat i un somriure intermitent, ens atén a través d’una trucada per Skype, però ho fa d’una manera propera i càlida. La forma amb la que parla de l’ACV, El Cafetó o el sector en general posa en relleu que el nostre interlocutor és una autèntica màquina expenedora de talent.

Què és el talent per a tu?

La capacitat de fer alguna cosa de manera innata o diferent als altres. És algú que sap fer quelcom de manera natural i millor que la resta.

Quin talent creus que tens?

Potser el ser capaç de persistir fins que aconsegueixo el que busco.

Ets el president de l’Associació Catalana de Vènding, la qual va guanyar el premi Transmet Consum en la gala dels Premis Talent. Què suposa rebre aquest guardó?

És un reconeixement a la feina feta aquests dos últims anys per aconseguir el distintiu de qualitat per al sector. Conjuntament amb l’Agència Catalana de Consum (ACN), hem estat treballant perquè es reconegués les empreses que compleixen uns estàndards. I aquest premi és una recompensa a l’esforç realitzat per intentar dignificar el sector.

A propòsit del distintiu de qualitat... quantes empreses del sector el tenen?

Actualment, s’han acreditat cinc empreses d’un total de 70 socis. N’hi ha d’altres que s’acreditaran durant aquest 2020. L’únic que aquestes cinc empreses són més de la meitat del sector, perquè són les més grans. I això serà un efecte dominó: després de sumar-se els grans, l’operador mitjà i petit acaba anant darrera.

Completa la frase: sense l’ACV, el vènding...

No seria tan professional com ho és ara.

A què respon l’existència de l’ACV?

Es va crear fa més de 25 anys amb la idea de defensar-se davant l’Administració Pública, dels projectes de llei que ens afectessin i poguessin aprovar sense comptar amb nosaltres.

El 13 de gener teniu la primera reunió de Junta del 2020. Fareu eleccions aleshores?

No. Les eleccions les farem en assemblea durant la primera setmana de març, però no m’hi presentaré.

Cada quan celebreu eleccions?

Cada quatre anys. A mi em van elegir president per votació el 2016, però ja ho era per relleu des de fa dos anys. En total, per tant, duc sis anys.

Quin balanç en fas?

El balanç és positiu. Vam començar l’any 2014 amb 70 socis i escaig i ara en som 107. L’any 2014 érem a un pas de tancar com a associació i ara, en canvi, té força, associats i recursos. Fins i tot hem canviat d’instal·lacions: estàvem en un petit centre de negocis de Granollers i ara estem al BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis), que és més gran i podem disposar d’espai per fer coses. Perquè et facis una idea de l’evolució, en la primera assemblea que vaig anar érem 10 persones mal comptades; en l’última, hi van assistir més de 100.

Durant aquests anys han canviat moltes coses. S’ha intensificat molt la feina amb l’Administració Pública; hem establert vincles amb l’ACC, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència de Tributs -pel tema de l’impost del sucre-; hem fet reunions amb el conseller Damià Calvet per temes de sostenibilitat com els envasos plàstics; hem fet reunions amb l’Ajuntament de Barcelona per veure si podíem ampliar el límit horari per la zona de càrrega i descàrrega -l’àrea DUM-. Després, a nivell d’imatge, publicitat i propaganda hem passat de no fer res a estar presents a les xarxes i a generar notícies pels nostres associats.

En aquest temps, quina fita destacaries per sobre de les altres?

Potser ha estat amb l’ACC, de qui vam aconseguir que la llei Òmnibus que solament fos obligatori posar el tiquet en les màquines expenedores automàtiques que estiguessin en llocs públics. És a dir, les que estan en llocs captius com oficines, fàbriques, centres de treball... no precisen de tiquet. Aquesta llei ens obligava, com a sector, a posar un dispensador de tiquets a totes les nostres màquines expenedores automàtiques.

Això ha suposat un estalvi molt gran per part dels nostres associats. Va ser bastant complex fer que l’ACC cedís en aquest punt, perquè estaven molt a favor del tiquet. Però per a nosaltres era un cost que, per depèn de quina màquina, deixava de ser atractiu.

El fet de presidir l’ACV et dificulta gaire la direcció d’El Cafetó, la teva pròpia empresa?

Ocupa bastant temps. De vegades venen setmanes que requereixen preparació i assistència a actes. Recordo que en la setmana de l’entrega dels Premis Talent, a banda d’assistir a la gala també vaig haver d’acudir a una taula rodona que feia Pimec per parlar de sostenibilitat. Tot això et treu temps que podries dedicar a la teva empresa. De fet, és un dels motius pels quals deixaré la presidència.

Parlant ja de la teva empresa, tot comença amb la instal·lació l’any 1994 d’una màquina de begudes calentes a una escola pública de Sant Antoni de Vilamajor, “CEIP Torre Roja”. Si aleshores et diuen que la teva empresa s’acabaria convertint en la cinquena en volum de negoci de Catalunya, t’ho creuries?

No, perquè va ser un acte d’aquests que fas quan ets jove i dius: “va, anem a provar això a veure què passa”. Tenia uns diners estalviats i em vaig embolicar: me’ls vaig gastar en màquines de vènding. Vaig veure que hi havia futur i aleshores vaig començar a rodar, però no em pensava mai arribar, ni tan sols, a les 1.000 màquines. Si no recordo malament, ara en tenim 1.620.

Si algú et pregunta què és El Cafetó, què respondries?

El nostre objectiu mai no ha estat ser l’empresa més gran; ni la que més factura; ni la que té més volum de negoci; ni la més agressiva en preus. L’objectiu d’El Cafetó és treballar en el sector de la distribució automàtica, servir els seus clients de la millor manera possible i que els nostres treballadors estiguin contents, vinguin amb ganes a treballar i se sentin com una família. Fem coses per això, com per exemple donant-los flexibilitat horària.

D’altra banda, també és molt important el fet que l’empresa sempre serà propietat de la nostra família. No deixarem entrar un fons d’inversió o qualsevol altre actor que tingui interessos aliens a que es facin bé les coses i que la gent estigui a gust treballant aquí.

En el vostre portal web poseu en relleu la innovació constant com un dels trets més característics de l’empresa. Podries posar algun exemple per fer-nos una idea?

Te’n puc donar diversos. L’any 2002 vam ser la primera empresa d’Espanya que va implementar telemetria en les màquines de vènding. Quan tothom anava amb llapis i paper, nosaltres ja transmetíem dades a les nostres instal·lacions. Actualment, vora un 60% de màquines les tenim connectades a telemetria. Això suposa, per exemple, rebre la transacció de la compra en temps real, la qual cosa ens permet interactuar amb el client. A propòsit d’això -si bé és cert que es troba en fase beta-, estem intentant poder retornar els diners immediatament al client tingui algun problema amb una màquina.

Una altra innovació que hem posat en marxa és el sistema de repartiment dels productes de la màquina de vènding. El fet de posar telemetria a les màquines, ens permet saber què s’ha venut a les màquines. Aleshores, tradicionalment l’operari mirava el que faltava a la màquina, anava amb la furgoneta i servia el que faltava. Nosaltres, com ja sabem el que hem venut, tenim persones que preparen aquesta mercaderia, la deixen en una caixa, la tapen, li posen una barra de refrigeració i conserva la temperatura fins que arriba el client. Després s’obre davant la màquina i tot el que hi ha a la caixa es col·loca dins la màquina. D’aquesta manera no hi ha residus i l’operari no ha de tenir molts productes al vehicle. Si no recordo malament, només dos empreses ho fem d’aquesta manera. Tot plegat, ens permet transportar els productes que requereixen fred d’una manera més segura pel consumidor, perquè no trenquem la cadena de fred en cap moment.

Per últim, a nivell de hardware estem posat un lector de targetes de crèdit a totes les màquines noves que s’instal·len. Actualment, ja tenim més de 200 màquines amb targeta de crèdit -més del 10% del total-.

El producte de la màquina és el cafè o n’hi ha més?

El cafè segueix sent el 60% de les nostres vendes. És més, nosaltres només agafem clients que tinguin cafè. És a dir, si un client ens demana que li posem màquines de menjar o de refresc perquè el cafè ja l’ha contractat a Nespresso, nosaltres no comptem amb ell com a client. Si aquest no consumeix el cafè que creiem que ha de consumir, el servei de menjar o begudes no té sentit per a nosaltres. Al final, busquem rendibilitat i el cafè és el que ens dona el nostre marge, perquè les màquines de menjar són de complement.

En paral·lel a aquesta innovació constant, el medi ambient és un altre àmbit que us distingeix. Quines accions dueu a terme al respecte?

Nosaltres ja estem treballant amb gots compostables, que es poden tirar al contenidor marró. Pels clients que no volen pagar un sobrepreu per aquests gots, també disposem de gots de plàstic que tenen un 60% de poliestirè industrial reciclat. A banda d’això, també comptem amb culleretes biodegradables per remenar.

De forma complementària, tenim clients que ens tenen subcontractada la recollida selectiva dels residus que generem. Els hi posem una sèrie de contenidors i una empresa de reciclatge els buida periòdicament.

El fet que el producte estigui en una màquina, té una repercussió negativa en la seva qualitat?

No. Nosaltres posem a la màquina el mateix cafè que puguis trobar en una de les millors cafeteries. La única diferència podria ser la llet. Al bar agafen la llet sencera, la baten i la l’evoquen al cafè; mentre que nosaltres, per requisits sanitaris, utilitzem llet en pols. La llet líquida és molt problemàtica perquè t’obliga a higienitzar tots els conductes cada 24 hores. L’altre factor és que nosaltres no t’ho servim en una tassa, sinó en un got de paper o de plàstic. Però el que seria el producte, intentem posar el millor possible.

Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?

Sóc un admirador de Pep Guardiola. Les temporades que va estar al capdavant del Barça em van fer veure el talent que té aquest entrenador. Va ser capaç d’estar a dalt de tot, motivar els seus jugadors i aconseguir el que ningú ha aconseguit en aquest club.

No sé si, en el sentit del lideratge, t’ha servit d’inspiració a algú com tu, que presideix l’ACV i és el CEO d’una empresa des de fa més de 35 anys.

No m’inspiro en ningú. L’únic que faig és utilitzar el sentit comú i intentar que la gent em segueixi, res més.

I si et pregunto per una dona?

Per estar on està, pel que ha fet i per la seva manera de pensar, apostaria per la Carme Forcadell.

 

 

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X