Catalonia Talent

Catalonia Talent

Entrevista a Ricard Font, president de FGC

16 de juny de 2019

Converses amb Talent

Per sobre de tot, Ricard Font (la Seu d’Urgell, 1971) és un home pràctic. I això, malgrat lluir una notòria cabellera, defugint la comoditat del tall curt, i demanar-se una coca-cola, que tots sabem que només fa que incrementar la set. Estem asseguts en una de les taules del bar de l’Hotel Neri, però amb aquest interlocutor costa no estar en moviment. Actualment és el president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, però al llarg de la seva trajectòria dins l’administració ja ha tingut per costum ocupar càrrecs relacionats amb el territori i la mobilitat. Com deia, es tracta d’un home pràctic, així que si ets dels que no t’agrada l’estètica dels nostres trens és perquè encara no saps que l’únic important és que siguin puntuals.

Què entens per talent?

El talent és la capacitat de fer realitat la creativitat que tenim a dins.

Tots en tenim?

Tots. Tots tenim una part de talent i creativitat a dins. L’important és ser capaços de transformar aquesta creativitat en una realitat. I això és el talent.

I com s’aconsegueix aquesta transformació?

Aquest és el pas més difícil. Jo crec que tots tenim a dins un espai de creativitat. El que costa és poder-ho traslladar dins del món real. Pot ser fer una pintura, una obra literària, la capacitat de generar una innovació en el camp de la indústria. En fi, tots ho tenim a dins, però uns són més capaços que altres de transformar-ho. I això, precisament, és el talent.

La teva trajectòria sempre ha estat vinculada al sector públic. Què significa tenir talent en aquest context?

El sector públic és un sector complex des del punt de vista de les possibilitats que té per generar iniciatives, encara que sembli mentida. Tu pots tenir una bona idea per fer alguna cosa: fer una bona sanitat, una bona educació, una bona política cultural... Els tòpics. Per mi, el talent en l’administració és que aquests tòpics es puguin transformar en polítiques concretes que realment aconsegueixin aquell propòsit inicial. La sanitat universal, molt bé. Però si ningú no és capaç de convertir-la en una realitat de fer arribar la sanitat a més gent... I en el cas de l’administració, el fet que sigui més burocràtica i més complexa, perquè hi juga la política, processos diferents, idees diferents, el talent ha de saber aglutinar a totes les persones i idees en un mateix objectiu i assolir-lo. Per mi aquest és el talent en l’administració.

Em podries posar un exemple concret d’aquesta transformació que hagis viscut de prop?

Per exemple, en el mes d’abril de 2018, en ple 155, després de molta feina vam aconseguir millorar la mobilitat al camp de Tarragona. Primer, vam aconseguir tenir les idees clares dels objectius que perseguíem. I, segon, que això es pogués transformar en un pacte on Cambrils, Salou Vilaseca, Tarragona i Reus unissin els seus diferents interessos per un objectiu comú. El talent, doncs, va ser posar en marxa tota una sèrie d’iniciatives tècniques que permetessin millorar la mobilitat i, d’altra banda, que interessos diversos, perquè eren diferents municipis, es posessin d’acord en el mateix.

En concret, en el sector de la mobilitat, en quin estat es troba a Catalunya i cap on ha d’avançar en el futur?

Com a societat, ens enfrontem a tres grans canvis globals: el canvi climàtic, la digitalització i la globalització. Tots tres elements, si hi ha un àmbit en el qual són una oportunitat, és en el de la mobilitat. Pel canvi climàtic, si hi ha una alternativa clara per mitigar-lo és el transport públic, la mobilitat verda, sostenible, elèctrica, eficient, compartida... La digitalització també és una oportunitat per canviar el concepte de mobilitat, fer-la d’estació a estació, de punt a punt, on tu tinguis tota la mobilitat incorporada. I, finalment, la mobilitat ens permet aquesta escala global que com a país i com a persones hem d’incorporar en el nostre dia a dia. Saber quan tardaràs per anar de casa teva fins a Hong-Kong, Los Ángeles, Londres...

Quines sinèrgies s’haurien de crear entre el sector públic i privat a Catalunya, seguint en l’àmbit de la mobilitat, per millorar-la?

Jo crec que la col·laboració público-privada ha estat un model molt clàssic català. Si parlem d’educació, tenim escoles concertades, que és on es troba aquesta col·laboració. Els hospitals concertats són un altre exemple. I en matèria de mobilitat, històricament les companyies ferroviàries eren privades, però a finals dels ’60 van desaparèixer i se’n va encarregar el sector públic. En la mobilitat aèria, els avions són de companyies privades però els aeroports són públics. En la marítima el mateix, companyies privades però ports públics. En definitiva, en l’àmbit de la mobilitat les oportunitats de col·laboracions público-privades són diverses. I Catalunya és un cas d’èxit, dels pocs llocs on ha funcionat millor.

Quins problemes té el model de mobilitat català i què en podríem aprendre dels països del nostre entorn?

Catalunya té un factor molt positiu que és que la cooperació entre els operadors públics i privats ha estat un exemple d’èxit, poc comparable arreu del món. L’únic que no està funcionant és el sistema de Rodalies i necessita una millora radical perquè és una aposta potent de transport públic. Totes les grans metròpolis tenen sistemes regionals i de rodalies molt potents.

Per tant, no importaries cap política d’un altre país?

Aquesta setmana venim d’Estocolm, on es celebrava el congrés de l’Unió Internacional del Transport Públic. Totes les companyies del món ens coneixem, els de Londres, Tòquio, Nova York, París... I qui els presideix? Un català, en Pere Calvet, el director general de FGC. Quan vas en aquestes fires, te n’adones que hi ha pocs elements que importaries, perquè estem fent bé les coses en matèria de transport públic. Hi ha dos que potser ens falten. Primer, una aposta més decidida per la transformació del sistema d’autobusos, passar del dièsel i la gasolina a l’elèctric. Després, una aposta més decidida per augmentar l’oferta de transport ferroviari.

I en aquestes fires, què et diuen la resta sobre el nostre model?

La impressió és molt positiva. Això ho deia en Pere Calvet, nosaltres som una companyia molt petita, els FGC porta porta entre 80.000 i 90.000 passatgers l’any. La majoria de companyies de la fira porten entre 300.000 i 6.000 milions de passatges a l’any. I dius, com pot ser que una economia tan petita presideixi aquesta associació? Perquè la majoria de coses que ens expliquen que fan en els seus sistemes nosaltres ja ho tenim. Per exemple, em matèria de 5G en el ferrocarril, el seguiment en temps real dels trens... Per això, lligat amb el que em preguntaves al principi sobre què és el talent, doncs és això. Tothom té la idea de millorar el transport públic. Tothom voldria saber si els trens van plens o buits, jo voldria fer servir el 5G. Però la diferència és ser capaç d’agafar això i fer-ho realitat.

Per acabar, a quina persona de Catalunya destacaries pel seu talent?

Per mi, l’exemple més clar del talent és Gaudí i Cerdà. Cerdà perquè va ser capaç de fer realitat un model de modernitzar la ciutat que tothom tenia al cap. I de Gaudí avui diríem que prenia algun tipus de droga psicodèlica, perquè no s’entén que tingués aquelles idees. Però ell somiava coses i era capaç de fer-les realitat.

Un exemple més actual seria Guardiola. A tots ens agrada el joc de tocar i tocar, però només ell ha estat de guanyar 6 títols en un mateix any. De vegades es parla del talent com una filosofia o idea i per mi és ser capaç de portar a la pràctica les coses. Marx, quan va escriure El capital, tenia unes idees molt ben intencionades, però quan el comunisme es va dur a la pràctica no hi va haver talent.

I si et pregunto per una dona?

Una dona amb molt de talent... Veus, això és un problema perquè vol dir que les dones han quedat amagades i moltes vegades han dut a terme grans idees. Mmmh... Carme Ruscalleda! Perquè és el mateix, a tots ens agrada cuinar, però ella és capaç de fer d’aquesta creativitat quelcom universal i, a més a més, construir un negoci.

 

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, presidit per Ricard Font, és el patró dels premis de mobilitat i de l'exposició "Agafa el Tren del Talent" realitzada a l'Espai Provença.

 ALBERT POSTILS.

Contingut relacionat

Carregant...
x