Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Jose María Pueyo, CEO i fundador de Dommia

21 de febrer de 2020 - Converses amb Talent

El talent és una qualitat universal que es troba suspesa de manera eterna en l’espai-temps des que l’espècie humana existeix com a tal. Però és ara, en plena era digital, quan el talent es pot aliar amb una sèrie de recursos per donar-se a conèixer arreu del món i interactuar amb altres ànimes talentoses. Una de les empreses que formen part d’aquest univers digital i que, d’alguna manera, donen visibilitat al talent a través de la informàtica i del disseny, és Dommia.

Formalment, és una agència de disseny gràfic i multimèdia que ofereix serveis d’identitat corporativa i creació de marca, gestió de xarxes socials, etc. Però quan coneixes l’empresa per dins, és molt més que això. Primer, perquè posa tots els seus esforços en posicionar i potenciar la pàgina web dels Premis Talent Cambra. Després, perquè participa en una sèrie de projectes solidaris com Verema Solidària o Tapa Solidària. Però també pel seu propi CEO i fundador, Jose María Pueyo (Barcelona, 1976), expert en estratègia digital i posicionament web amb més de 20 anys d’experiència en el sector. Ens atén en el seu espai de treball, ple d’ordinadors que treuen fum, amb una calidesa humana que desmunta qualsevol mena de prejudici. Més encara quan ens explica la seva dualitat amb les xarxes socials, amb les que s’hi relaciona d’una manera molt diferent a la feina i a la vida privada.

Què és el talent per a tu?

Una capacitat innata que, potenciada amb formació, treball, pràctica i motivació, permet a les persones assolir certes habilitats que les faran destacar en el seu desenvolupament personal i professional.

Dommia neix el mes de maig del 2000. Què feia Jose María Pueyo abans d’això?

Em trobava en ple procés de formació professional per convertir-me en tècnic informàtic. Em caracteritzava per ser una persona molt autodidacta en el camp de la programació orientada a internet.

Per què decideixes crear la teva pròpia empresa?

Després de treballar durant 5 anys, per compte aliè, en diferents empreses de el sector informàtic, vaig decidir convertir-me en autònom ja que era una fórmula fàcil i econòmica de continuar aprenent una professió que m’apassionava mentre obtenia ingressos. L'empresa va ser el següent pas quan vaig consolidar el meu model de negoci.

Quin balanç fas d’aquests 20 anys?

Un camí continu d’aprenentatge, de transformació personal i professional que no hagués pogut realitzar sense l’ajuda d’un equip que m'ha acompanyat en tot moment. I és ara, quan podem dir que ens hem convertit en un únic engranatge que funciona a la perfecció.

Me l’imagino com un sector amb molta competència, és així?

Barcelona es així, una ciutat plena de talent i de nous dissenyadors, programadors i emprenedors dels que aprendre i amb els que treballar. Això provoca que ens motivem i continuem aprenent dia rere dia.

Un dels serveis que ofereix Dommia és el disseny de pàgines web (per associacions, ONGs, botigues online...). En aquest sentit, em pregunto si el més difícil és trobar l’equilibri entre una estètica atractiva i que el web sigui fàcilment operatiu per l’usuari.

Els projectes web s’han de desenvolupar de la mà del client, acompanyant-lo en el camí de la transformació digital i considerant el seu punt de vista i model de negoci. La nostra feina és que la seva idea llueixi, a la vegada que sigui usable i entenedora.

Com a CEO de l’empresa, se’t pressuposa una certa capacitat de lideratge d’equips. És una habilitat adquirida o natural?

Totalment adquirida, apresa de treballar en altres equips on era una peça més de l’engranatge. Si disposes d’un bon equip de treball tot és més fàcil i només es tracta de coordinar les tasques comercials; és a dir, el que necessita el client en cada moment, amb les tasques tècniques: conceptualització, disseny, producció de continguts (copywritting i fotografia) maquetació, programació, càrrega de continguts, entrega i formació.

També us dediqueu a crear una identitat de marca. En el cas de Dommia, quina creus que és la seva identitat?

La percepció que tenim de com ens veuen els nostres clients és que som “fiables i propers”, i és el que intentem transmetre en la nostra comunicació: un tracte proper i informació de rellevància per el desenvolupament dels seus projectes en línia.

En quina mesura el fet d’estar implicats en projectes solidaris (Tapa Solidària, Verema Solidària) forma part d’aquesta identitat?

En relació amb la nostra política de responsabilitat social corporativa, posem el nostre coneixement i experiència a disposició de projectes solidaris. Els nostres productes i serveis poden aportar un benefici a l’organització i els seus usuaris. En el cas de Verema Solidària vam aplicar tècniques de comercialització d’enoturisme, i vam adaptar una botiga en línia en un rebost solidari. En el cas de Tapa Solidària, vam oferir el nostre projecte de rutes de tapes al Casal dels Infants. Una solució estàndard que funciona com un guant a mida.

Més serveis que oferiu tenen relació amb la gestió de les xarxes socials. En el teu cas, m’he fixat que no tens xarxes socials i m’ha cridat l’atenció. Per què?

La realitat és que les xarxes socials, en l’àmbit personal, no m’atrauen gens. M’agraden més les relacions personals i fugir una mica del món virtual en la meva vida privada.

Al web parleu del servei de disseny gràfic utilitzant una frase que m’ha cridat l’atenció: “primer pensem, després dissenyem”. Es gaudeix més del procés creatiu o del procés de dur-ho a la pràctica?

La fase de conceptualització es sens dubte, la més engrescadora.

Després, quan a la mateixa pàgina web parleu de disseny web, també apunteu la frase del “si no ets a internet, no existeixes”. Deixant de banda el sentit que té la frase en la teva empresa, no és angoixant si es trasllada a la vida quotidiana?

No, no m’angoixa gens. En un àmbit personal, no tothom te la projecció de marca personal. A nivell empresarial ... aquesta frase es la crua realitat.

Deixem de ser memorables si no som a internet?

Segur, abans els llibres, o l’hemeroteca, ara internet.

Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?

Joan Brossa, un geni multidisciplinari.

I si et pregunto per una dona?

Laia Sanz: més de vint anys al més alt nivell, 38 títols de Trial i 5 d’Enduro. Pur Talent.

 

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X