Frank Perkins (Basingstoke, 1977) em recorda al funàmbul del circ. Sobre una corda estirada, llisca els seus peus, tot fent equilibris per no caure en el tòpic del tecnòleg. En algunes ocasions, ho aconsegueix. Malgrat despatxar màquines la major part del temps, la conversa amb el CEO d’Inari -empresa encarregada de la transformació digital de les asseguradores- traspua intel·ligència emocional a dojo: entre les seves paraules s’hi entreveu empatia, estima, felicitat i reflexió. Un element, aquest últim, que considera indispensable rescatar en un món com el tecnològic, on tot avança tan de pressa. En altres ocasions, no se n’acaba de sortir. Prova d’això és que es troba entre els fans irredempts de Marvel i d’Star Wars, temàtica que queda plasmada en la decoració de la pròpia empresa i en la tassa de la que beu durant l’entrevista. O que va aprendre català i japonès mirant episodis de Dragon Ball. Sigui com sigui, el també responsable de l’Àrea TIC de la Welcome Talent Society posa les seves dots per la comunicació -ofereix conferències sobre tecnologia i el seu impacte arreu del món- al servei d’un diàleg que, sent la tecnologia el tema principal, és inevitable que es projecti cap al futur.
Què és el talent per a tu?
És aquell conjunt d’aptituds i habilitats naturals que té cadascú. Cada persona té un talent que després classifiquem com a més o menys útil, però per a mi tots ho són..
Natural significa que és innat?
Sempre és innat. Si bé és cert que, moltes vegades, no ens adonem del nostre propi talent natural fins a una certa edat o per alguna cosa que ens passa a la vida. Això és com Star Wars, tens sintonia amb la força, però fins que no trobes el teu Mestre Jedi per conduir-la doncs... De vegades necessites que t’ajudi a treure’l o canalitzar-lo.
Com va ser el teu procés?
Respecte al que se’m dona bé a mi, crec que m’arriba des de petit, quan trobes aquesta cosa amb la que tens afinitat. En el meu cas, va ser posar-me davant d’un aparell electrònic i començar a muntar-lo i desmuntar-lo per entendre com funcionava. De fet, sempre he tingut tecnologia a casa. El meu pare era enginyer, per exemple.
A partir d’allà com estimules aquest talent per la tecnologia?
La generació tecnològica ha tingut sort perquè és quelcom que podem practicar tots els dies i en qualsevol moment, tant com a hobbie com a nivell laboral. No és com aquell que vol ser comptable, que és una professió i un estudi. De totes maneres, aquesta sintonia amb la tecnologia també es troba guiada pels estudis universitaris i superiors, així com per un nivell autodidàctic.
Donant un cop d’ull als llocs per on has passat, t’hi estàs poc temps en cadascun d’ells. Ets una persona que necessites posar-te nous reptes cada poc temps?
Acostumo a pensar poc en termes de salt professional, simplement em deixo guiar per la intuïció. En cada empresa aprens alguna cosa; no només del teu ofici, sinó també de les experiències de la gent amb qui treballes. Primer, tinc la meva etapa formativa com a professional; després, en els últims 10-15 anys començo entrant a una empresa on vaig ser ascendit en poc temps. El seu president va marxar per fundar-ne una altra, es va endur a cinc de nosaltres com a cofundadors i jo vaig ser l’elegit per dur la part tecnològica. Aquest salt no va ser gens meditat. M’estaven proposant crear una empresa nova, jo estava en una fase de la meva vida que podia assumir riscos i vaig donar el salt. En aquesta empresa hi vaig fins que la venem -quatre o cinc anys-. El que aporto allà ja no és tant la part tecnològica, que d’això sempre n’aprens, sinó també l’estar exposat a la part del negoci. Una part que, per a qualsevol start-up, és molt important. En aquest temps, vam aconseguir passar dels zero dòlars de prima en una empresa d’assegurances a un bilió. Tot el que ha de succeir per arribar allà va ser... estressant i extremadament formatiu. Hem parlat abans del talent. Doncs bé, vaig començar a descobrir alguns talents que no sabia que tenia sobre els negocis. Quan et tiren a la gàbia dels lleons, has d’aprendre a la força i la cosa va sortir bé.
El següent repte és Inari, veurem on va. Crec que l’economia actual, el concepte d’entrar en una empresa i estar-s’hi 25 anys no existeix. Cada vegada seran més freqüents els salts a diferents feines, així com persones fent la seva feina per diferents empreses a la vegada. Crec que el futur és aquest. El més important és aprendre de cada lloc, tant de les experiències que van bé com de les que no.
Aprofitant que treus el tema d’Inari... el nom és casual? Ho dic perquè Inari és una deïtat japonesa que, entre d’altres coses, representa l’èxit en general i perquè tu parles japonès.
No és casualitat (riu). Com veus, estàs envoltat de coses d’Star Wars, però també de coses d’anime. Quan em vaig mudar del Regne Unit a Catalunya l’any 1990, la televisió britànica era molt adequada pels drames i la comèdia, però no tant en termes de dibuixos animats. Quan arribo aquí, em sorprèn gratament veure que n’emetien a tothora. El meu anime per antonomàsia era Dragon Ball, que va canviar la meva vida. Teníem l’aparell de dual i, com estava aprenent català, gravava els capítols de Dragon Ball en àudio en català i me’ls repetia el cap de setmana canviant-los al japonès.
Aleshores, el nom de l’empresa respon a dos motius. D’una banda, prop de Kioto hi ha un lloc que es diu Fushimi Inari, un santuari dedicat a l’esperit d’Inari -deessa de la indústria i la prosperitat- que està situat sobre la base d’una muntanya que rep el mateix nom. De l’altra, el vaig trobar apropiat perquè és molt fàcil de pronunciar en qualsevol idioma. Un fet important, donat que som una empresa global.
L’empresa neix el mes de setembre de l’any 2017 i actualment hi treballeu 13 persones.
D’aquests 13, quatre som fundadors de l’empresa -jo mateix en sóc el CEO-. En un viatge recent a Londres per donar una conferència, ens van fer la broma de que Barcelona no és precisament l’epicentre de les assegurances -Inari es dedica a la transformació digital d’asseguradores-. Però jo sempre dic que Barcelona té del millor que es pot trobar en talent. Concretament, en la part tecnològica. A més, l’escolarització a Catalunya és d’un nivell molt alt i té unes universitats que no tenen res a envejar a les de la resta del món. El talent que hi ha a Barcelona és un dels motius pels quals estem aquí. També per la història industrial del país. La nostra és una nova industria -no estem fabricant teles, però sí software-, aleshores aquesta filosofia de país ens està donant molt d’èxit. De fet, tenim un petit logotip en els nostres productes, el ‘Made in BCN’, una senya d’identitat molt important per a nosaltres.
Perquè s’entengui bé, a què es dedica exactament Inari?
Per explicar-te el que fem, primer s’ha d’exposar el problema que volem resoldre. La industria de les assegurances, malgrat ser una de les que guien el món occidental, està molt poc automatitzada i hauria de fer servir molt més data del que fa actualment. Aleshores, Inari dissenya un sistema pel qual una asseguradora pot digitalitzar les seves operacions en una plataforma. La nostra filosofia és que les tasques que ha de fer una màquina, les faci una màquina. Bàsicament, aportem eficiència i donem més informació a l’usuari per realitzar l’avaluació de riscos.
Com a CEO de l’empresa, et pertoca exercir un lideratge. Aquest és innat o l’has anat adquirint amb el pas del temps?
Crec que és una combinació d’ambdues coses. De jove practicava molts esports d’equip i sempre m’agradava estar en els llocs de coordinació. Després, quan hi ha esdeveniments sempre sóc el que es posa a organitzar. Quan tens la teva pròpia empresa, és important que hi hagi una figura que guiï l’equip cap a una visió o estratègia determinada. Aleshores, si des de dalt hi ha empatia, justícia, etc. això es transfereix a l’equip i el tens amb el mateixos valors.
Has donat moltes xerrades en diferents països sobre tecnologia. Sempre has tingut el talent per comunicar idees en públic?
Parlar en públic és quelcom que m’encanta des de sempre, mai no m’ha donat vergonya. Sempre intento que la gent es quedi amb alguna cosa quan acaba la meva intervenció, sinó és inútil. Una cosa que he après i encara segueixo aprenent és el fet de ser concís, ordenar les idees i donar-los un format per entregar-les a la gent.
I sobre quina temàtica acostumen a tractar?
Sempre hi ha el fil conductor de la tecnologia, però sobretot m’agrada parlar del seu impacte. Per exemple, en el moment que la meva mare utilitza l’expressió ‘enviar un whatsapp’, es demostra que aquesta tecnologia ha tingut un impacte i forma part del teixit sociocultural de la societat. Com a tecnòlegs, tenim part de responsabilitat de que aquestes tecnologies s’utilitzin per a coses constructives. Aquesta és una temàtica que serà cada vegada més comuna en els propers anys.
Et fa por que, amb el ritme que avança la tecnologia, no tinguem temps per aturar-nos un moment i preguntar-nos per què serveix tot el que estem desenvolupant?
Crec que ja és tard. Algunes tecnologies creen una necessitat que no existia, però això és normal. Penso que fa falta una mica de reflexió, però a nivell global. No hi ha cap organisme que pugui fer això, s’ha de fer a través de la formació. Per a la gent de 35 anys en amunt, la tecnologia és quelcom que, malgrat trobar-se molt immersa en la societat, segueix estant a part. En canvi, per a la meva filla de vuit anys, ja no és una cosa a part. Aleshores, és molt difícil demanar pausa i reflexió a una part integral de la teva vida. En el futur, potser sorgeix la necessitat de crear un fòrum que marqui unes pautes. O potser ens va bé i no hem de tenir aquesta conversa.
Passant a parlar de la Welcome Talent Society, tu hi has entrat fa poc -l’octubre del 2019-. Quina tasca hi realitzes?
El talent s’ha d’identificar, s’ha de conduir i se li ha de donar coneixement. La idea és analitzar la societat catalana, veure quines empreses tecnològiques estan fent quelcom positiu pel talent i pel país, reconèixer-les i ajudar-les a créixer. M’encanta ajudar la gent, compartir les meves experiències i -sobretot- els meus errors perquè no els cometin els altres també. En definitiva, miro de posar el meu gra de sorra perquè Barcelona, com a hub tecnològic, sigui rellevant a nivell global. Ja ho som, però sempre hi ha feina per fer.
Em consta que ets molt fan tant de Marvel com d’Star Wars. Quin personatge de cada univers s’identifica més amb algun tret de Frank Perkins?
De Marvel, em quedo amb Anthony Stark. És un personatge que utilitza el seu coneixement i el seu talent per fer el bé en lloc del mal. Amb la part que ens toca als tecnòlegs, sempre dic que les tecnologies que podem desenvolupar poden ser extraordinàriament poderoses, però s’han d’orientar per fer el bé.
D’Star Wars, podria dir Obi-Wan Kenobi o similar. Aquests són els nostres nous contes. La gent diu que són còmics, però són les faules d’avui dia. Hi ha missatges que la gent pot extreure i utilitzar-los.
Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaries pel seu talent?
No sóc la persona més artística, però diré Salvador Dalí. És un d’aquests catalans universals que ha sabut projectar tant la seva figura com Catalunya a nivell mundial. Posa de manifest que som gent diferent i que tenim una manera de veure la vida i de treballar molt diferent.
I si et pregunto per una dona?
Gemma Mengual. És talent natural per un esport que requereix forma física i mental.
A propòsit d’això, per què hi ha tan poques dones en el sector tecnològic?
Aquest és un problema d’abast mundial. L’equip fundador d’Inari, per exemple, som meitat homes i meitat dones, però no ho hem planificat així. Necessitàvem els millors en cada àrea i les persones que hem conegut són les que són. Però la part tecnològica ha estat dominada, històricament, per homes. Crec que això està canviant, però no en veurem els fruits fins d’aquí 10-15 anys. Seria un error formar enginyeres dones pel fet que siguin dones; el que seria un encert és estendre aquest camp al públic més divers possible i que cadascú trobés el seu talent. Per exemple, la meva major il·lusió seria que la meva filla -l’estic començant a ensenyar programació- fos enginyera.
ALBERT POSTILS.
Contingut relacionat
