Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Artur Mas, 129è President de la Generalitat

11 d'agost de 2019

Abans d’esdevenir el 129è President de la Generalitat, Artur Mas (Barcelona, 1956) va ser moltes altres coses. En les seves intervencions públiques, desprenia una gran seguretat en sí mateix. Una seguretat que anava acompanyada d’un atractiu molt mediatitzat. Abans, però, va haver de realitzar una travessia pel desert. Era conegut com l’home que guanyava eleccions però no governava, a l’ombra d’un tripartit que el va allunyar del poder durant dues legislatures consecutives. També ho faria la CUP més endavant, forçant-lo a donar el famós ‘pas al costat’ i enviant-lo a la ‘paperera de la història’. Però és la història d’Artur Mas la d’un triomfador? Sembla tenir-ho tot de cara: atractiu, domina quatre idiomes, el preferit de Jordi Pujol per a la seva successió... Però el cert és que tot depèn de si se li pregunta a l’original o a la seva màscara. Una cuirassa amb la que mostrar-se fort davant la mort del seu pare i de les seves dues germanes, i amb la que acompanyar a la seva dona a totes les sessions de radioteràpia per curar-se d’un càncer. Un escut on amagar-hi la seva timidesa i tractar de fer-la compatible amb la feina més exposada al públic que pot existir. A l’hora de fer entrega del buc insígnia de la gala dels Premis Talent -el Premi d’Honor de Mecenatge a Víctor Grifols-, però, és indubtable que ho fa sense cap mena de màscara i recordant que ho fa en substitució d’Antoni Vila Casas, un bon amic seu -i el guanyador d’aquest premi en l’edició de 2018- que no hi va poder acudir perquè li estaven practicant una intervenció mèdica.

Què és el talent per a vostè?

El talent és la capacitat de crear, d’interpretar i d’interrelacionar idees i experiències per generar futur.

I quin talent creu que té vostè?

Sé que no en tinc gaire, però almenys sé això.

Vostè va estudiar bona part de la seva joventut a l’Aula. Què significa l’expressió ‘ser Aula’?

Sentit del treball, sentit de la responsabilitat, sentit del deure i una curiositat permanent per aprendre i qüestionar-me les coses.

De quina manera l’educació en aquest centre va contribuir a desenvolupar el seu talent?

Aula estimulava la curiositat i les ganes de saber i de descobrir de manera autònoma. Tot plegat, una bona base pel talent.

I ja tenia temps de fer gamberrades de jove?

Sí... i en feia bastantes (riu). Utilitzant una expressió poc catalana, es podria dir que era molt de la ‘juerga’.

A Polònia també feien ‘juerga’ amb el Guapoo.

I abans també em van imitar en un programa on em presentaven com un robot que no tenia criteri propi.

Li ha costat gestionar el seu atractiu?

M’ha anat pitjor que millor. Em presentaven com un guapo amb aires de primer de la classe. Estem en un país on la combinació d’aquestes dues coses crea reticències, enveges i prejudicis.

No agrada la gent que sobresurt en aquest país?

No té gran afició per premiar a la gent que sobresurt en general, no parlo de mi. En qualsevol cas, la imatge de guapo, aires de primer de la classe i robot mecànic em va perjudicar.

Seguint aquesta premissa, què li sembla la iniciativa dels Premis Talent? 

Em sembla pionera, necessària i estimulant.

Creu que actualment hi ha una manca de talent en la política?

Hi ha més talent del que es diu, però menys del que cal.

Digui’m una virtut personal seva incompatible amb la política.

Això m’ho va dir el president Pujol.

¿...?

Complir massa amb els meus compromisos.

Això li ha fet prometre menys coses per por a incomplir-les?

M’ha fet complir més coses que no quedaven bé. Això el president Pujol considerava que era un defecte en política. En el fons, venia a dir que un polític ha de poder i ha de saber enganyar més. Així de bèstia.

Considera que li falta esportivitat a la política?

Li falta ‘fair play’, clarament. Però no només a la política. El que passa és que la política està a la llum pública sempre, i moltes altres coses romanen en l’opacitat. Només cal anar a una comunitat de veïns per comprovar-ho (riu).

N’ha extret algun aprenentatge?

Sí, molts. Però a mi la política mai no m’ha obsessionat. Crec que no sóc un animal polític, sempre he tingut un punt de reserva i distància. Segurament per això em va costar poc deixar la presidència de la Generalitat.

Li ha costat fer compatible la seva formació cristiana amb la política?

No m’ha costat excessivament. He entès les misèries i les virtuts de la política i he arribat a la conclusió que no se li pot demanar a la política quelcom que no forma part de la condició humana. Penso que la puresa ideològica està renyida amb el fer política. Està molt bé per analitzar-te a tu mateix, per elaborar una doctrina o per fer una classe en una acadèmia, però no per a l’exercici de la política.

Què li fa por a Artur Mas?

(pausa llarga) Tinc por de fer el ridícul. També tinc por de radicalitzar les coses d’una manera tan gran que després perdi el control de les mateixes.

I alguna més personal?

La principal, la por a les malalties dures. Desgraciadament, m’ha tocat viure-ho molt de prop.

Li fa por la mort?

(creua els braços i mira cap al terra). És una cosa en la que procuro pensar-hi poc, però he llegit bastant sobre el tema. M’agrada molt la poesia francesa i he llegit molts poemes que parlen sobre els preludis de la mort.

La vida val més la pena.

Però una vida plena. El que em consola no és el que hi ha darrera de la mort, sinó que tots passem pel mateix camí. No puc tenir enveja de ningú, és un destí comú.

L’ha tractat bé la vida?

Recordo dir-li a la Rahola que li he de donar gràcies a la vida perquè m’ha donat més del que m’ha pres. M’ha pres coses molt importants, però me n’ha donat d’altres.

Finalment, a quin personatge de Catalunya destacaria pel seu talent?

Enric Prat de la Riba.

I si li pregunto per una dona?

Montserrat Caballé.

 

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X