Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas

23 de juny de 2019

L’inexorable pas del temps sembla una realitat més discutible quan parlem d’Antoni Vila Casas (Barcelona, 1930). Als seus 88 anys, segueix al capdavant de la Fundació Vila Casas, una de les entitats privades més rellevants de casa nostra en la difusió i la promoció de l’art català, on ens hi rep amb els braços oberts. Tant pel personatge com per l’espai de la trobada, un té la sensació d’estar en el lloc i en el moment oportú. Farmacèutic de formació, calcula la dosi exacte de les seves respostes. En la darrera, però, no pot evitar emocionar-se i l’entrevista, com si es tractés d’un fàrmac, s’acaba dissolent en els seus ulls vidriosos.

Què entén per talent? 

El talent aflora en el moment i en el lloc adequat. Són una sèrie de circumstàncies que si estàs a lloc les pots aprofitar. Ara, si no estàs on has d’estar, el talent és molt difícil que cristal·litzi.

Quin talent creu que té vostè?

Doncs això. Normalment rebo a molta gent, parlo amb molta gent que diu coses interessants, tinc curiositat per tot... Crec que fruït d’aquesta barreja surt una espurna.

Des de quan li ve l’interès pel col·leccionisme?

De petit ja feia col·lecció de botelletes de vacunes del tifus, les pintava de colors. Després vaig fer col·lecció de segells i de balances per pesar cartes de tot tipus. Després quan vaig ser farmacèutic, vaig fer col·lecció de caixes metàl·liques de medicaments. ¡Encara les tinc! I ara estic fent col·lecció d’art.

Precisament en relació a la Fundació, podríem dir que la teva activitat en ella és per amor a l’art?

Sí, per amor a l’art, pel meu esperit de col·leccionista. Jo faig col·lecció d’art d’artistes catalans per donar-los la promoció que es mereixen i també d’artistes que m’agradin. No tinc cap quadre que no m’agradi.

De què se sent més orgullós: del que ha aportat a la indústria farmacèutica o a l’activitat artística?

Són molt diferents. Una està molt plena d’activitat, d’estar en el mercat i d’estar en el moment i lloc adequat. I de cercar el producte que pensaves que tindria un èxit dins del mercat farmacèutic. I l’altre és una satisfacció de poder compartir amb els artistes que jo considero que m’agraden comentaris de les seves obres.

El proper mes de novembre complirà 89 anys... què el manté il·lusionat per seguir a ple rendiment amb la Fundació?

Tinc programat, fins l’any 2021, seguir fent exposicions, actes, trobades i projectes. Fins aleshores tinc il·lusió i el que haig de fer és conservar-me per ser al peu del canó.

Sempre ha estat la mateixa? No ha anat perdent pistonada?

No... si estàs aquí sempre et surten coses que et fan il·lusió, com donar a conèixer els artistes catalans. No només els que comencen sinó també recuperar trajectòries que estan oblidades.

S’ha de tenir algun talent especial per fer art?

Jo crec que sí. Avui dia l’art, com tot, es troba en un moment de reestructuració, no sabem l’art que hi haurà l’any 2030. El meu projecte és fer una col·lecció de 100 anys d’art català, del 1930 al 2030. Segur que no arribaré al 2030, però els que sí que ho faran vull que tinguin uns espais amb unes reserves importants de la cultura d’aquesta època, a nivell de pintura, d’escultura i de fotografia.

Per què és important l’art en una societat? Quin valor té?

Els polítics sempre parlen de la recerca i de la cultura com el que no es pot oblidar mai d’una societat. Jo la recerca l’he feta i en segueixo fent alguna amb capital risc, però és difícil. És molt lenta, però s’ha de fer perquè la recerca és un símptoma de que un país va bé. I la cultura és quelcom necessari. El que passa és que en la meva generació se li donava importància, però en les generacions d’ara hi ha moltes coses que passen per sobre.

Com quines?

Els esports, els audiovisuals, internet, etc. Abans en la cultura havies de tenir una certa preparació i una certa memòria. Per posar-te un exemple, si tu em preguntes quines eren les dones d’Enric VIII d’Anglaterra, te les diria perquè les vaig estudiar a l’escola. Si jo li pregunto ara a una persona el mateix, em dirà que m’esperi un moment mentre ho busca al seu telèfon mòbil. Vull dir que aquí (mòbil) ho tens tot, però això et dona coneixement, no pas creativitat. En canvi, allò que has estudiat i ho tens al cap et permet anar lligant conceptes, i et dona una creativitat.

Recentment ha transcendit als mitjans de comunicació que t’has incorporat a l’accionariat de l’ARA, el diari oficial dels Premis Talent. Per què ha donat aquest pas?

Perquè crec que és un diari que en el món periodístic català és important. Fa uns dies vaig veure una pel·lícula francesa on discutien si els diaris escrits tindrien perspectiva de progrés o tot aniria a través de mitjans informàtics. Ara molta gent no compra el diari i el llegeix pels seus telèfons mòbil. Però a mi, com a persona d’una cultura antiga, m’interessa més el paper, perquè els dissabtes i els diumenges, que tinc més temps, m’agrada llegir el paper. En canvi, el telèfon no m’agrada. I crec que és una pena que sent l’únic diari català que veritablement té una categoria doncs... és una forma d’ajudar a l’ARA i al país.

Vostè és un ‘rara avis’, perquè normalment una persona de la seva influència i del seu prestigi no s’acostuma a posicionar políticament, però vostè sí que ho ha fet.

Jo en aquest moment no tinc vergonya de dir el que penso. Crec que l’estimar Catalunya i ajudar el país on has nascut és una cosa que no s’hauria d’oblidar mai. I en el fons crec que donar suport a un diari com l’ARA és important, i a més ho fan molt bé.

Per acabar, quin personatge de Catalunya destacaria pel seu talent?

N’hi ha molts. Jo diria que la cosa que veritablement és de les que tenim importants a Catalunya és l’Hospital Vall d’Hebron. Properament em faran una intervenció allà perquè considero que és el millor.

 

Antoni Vila Casas va ser el guanyador del premi d’Honor al mecenatge l’any 2018, el guardó de màxima categoria que atorga la institució dels Premis Talent. En la gala d’enguany està previst que sigui ell el que faci entrega d’aquesta distinció. L’esperem amb molta il·lusió. Tanta com la flama d’esperança que ens va fer arribar ara fa un any.

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X