Premis Talent

Premis Talent

Entrevista a Antoni Tahull, guanyador del premi Transmet Energia

7 d'octubre de 2019 - Converses amb Talent

L’entrevista d’aquesta setmana recull una conversa d’alt voltatge amb Antoni Tahull (Senet de Barrabés, Alta Ribagorça), el flamant guanyador del guardó Transmet Energia en la darrera gala dels Premis Talent. D’energia, precisament, en va ben sobrat el nostre interlocutor. Després de cursar els estudis d’enginyeria industrial, va tenir l’oportunitat de capbussar-se en el món laboral tot entrant a treballar a ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorzana). I des d’aleshores, s’hi passaria els propers 35 anys. Durant aquest temps, també ha estat president de SACME (Sociedad Anónima Centro de Movimiento de Energía), operador del Centre de Control de Generació i Transport de Gran Buenos Aires i president de la Subcomissió del Sector Elèctric al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Tanmateix, el fet que li produeix major orgull no té res a veure amb l’enginyeria industrial, però sí amb l’enginyeria política. No s’explica aleshores com va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat un dels seus desitjos més profunds: que l’Alta Ribagorça fos una comarca. La seva tossuderia, tal i com ell mateix reconeix, el va dur encara més enllà. Després de la comarca, va venir l’estació d’esquí. Us sona Boí Taüll Resort? Doncs això: 18 anys de lluita (1971-1989) que han acabat donant un nou impuls a la seva estimada Vall de Boí. Tantes són les vivències i tantes més les ganes d’esplaiar-se amb tot luxe de detalls del nostre entrevistat, que l’exercici de síntesi impedeix fer-li justícia al complet. El que sí queda reflectit és que és un home que complementa la seva vocació professional i familiar amb la seva desinteressada contribució cap a la societat. Així ho corrobora, per exemple, la seva participació en el CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional) i la redacció del Llibre Blanc. Blanc nuclear. Tot lliga.

 

Què és el talent per a vostè?

El talent és saber estar en una activitat proactiva i creativa i saber desenvolupar-se fent allò que a un li agrada amb l’objectiu de realitzar idees que puguin tenir un desenvolupament personal, però també per a la societat.

Parla de fer allò que a un li agrada. De més jove ja pensava que es dedicaria al que s’ha acabat dedicant?

La meva vocació la va provocar l’haver nascut en un poble de l’Alta Ribagorça, Senet de Barrabés. Estava a cinc hores d’una farmàcia i a quatre hores d’un metge. Aleshores, la irrupció de l’ENHER (Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana) allà creant el que després va ser l’Aventura Hidroelèctrica de la Ribagorçana, on jo vaig tenir la sort de poder treballar quan vaig acabar la meva carrera d’enginyeria industrial, va marcar la meva vocació. Vaig veure que aquell projecte obria la meva comarca -l’Alta Ribagorça- a un futur més encisador del que teníem -érem una vall deixada de la ma de déu-. Hi havia una entrevista a La Vanguardia on hi deia que quan la gent treballa buscant sempre els diners mai no acaba d’estar satisfeta i no puc estar-hi més d’acord, perquè en el meu cas m’agradava molt la feina que feia.

Ha citat ENHER, l’empresa on vostè hi ha estat treballant durant 35 anys. En què consistia la seva feina allà?

En la primera etapa vaig ser enginyer de construcció, dirigint obres com la reparació de la Presa de Canelles -la més alta d’Espanya en aquell moment- i la de Mequinensa -on vaig dirigir una obra amb més de 500 treballadors al meu càrrec- o la construcció de la primera central tèrmica de gas de Catalunya -Besòs I-. També vaig dirigir les obres de la Piscifactoria Ribagorçana a Pont de Suert.

Després, vaig tenir l’ocasió de conduir el sistema d’explotació de la Noguera Ribagorçana, reconvertint aquelles instal·lacions molt manuals en un sistema automatitzat i telemàtic que, amb molt poca inversió i enginyeria exterior, el meu equip va obrir camí pel que és l’explotació actual de la central.

Posteriorment, vaig dirigir tot el sistema d’ENHER, on marcàvem la pauta d’explotació de les centrals hidroelèctriques i tèrmiques al nostre càrrec. I, després, em vaig integrar a la patronal com a representant de l’empresa. El director general em va delegar la seva representació per assistir al Comitè de Directors Generals d’Unesa (Asociación Española de la Industria Eléctrica)  que marcava la política energètica del país des d’un punt de vista empresarial. Aquí vaig poder participar en l’elaboració del Marc Legal Estable, però malauradament va durar molt poc temps. La liberalització semblava que seria el paradigma de la solució energètica, però va provocar un encariment brutal de la factura elèctrica que estem patint actualment.

Finalment, també se’m va encarregar elaborar el pla mediambiental de l’empresa i vaig ser nomenat Director de Mediambient i Energia. Per tant, he pogut passar per tots els departaments.

Del tot el que diu, em volia quedar amb l’encariment de la factura del llum. Com s’explica aquesta circumstància?

El paradigma de que la liberalització del mercat de l’electricitat funcionaria ho ha acabat provocant. L’energia és un dels serveis que necessita ser pensat per aquell que hi entengui. Amb totes les crítiques que es poden fer sobre el sector clàssic espanyol, en aquella etapa les decisions les preníem els tècnics. Què ha passat després? Que no hi ha hagut política energètica, de manera que l’any 2008 vam voler competir amb el tema de les renovables quan eren caríssimes i vam fer inversions en energia fotovoltaica -deu vegades més cara que l’energia que estàvem produint i que no ens en faltava-. Allò va provocar que es consolidés el dèficit tarifari, arribant a tenir un deute de 30.000 milions d’euros. Aquesta no política ha provocat un encariment, amb el qual hem estat arrastrats per la Unió Europea. Per redreçar el canvi climàtic, efectivament, s’ha de fer una aposta per les renovables, però tota evolució tecnològica té un període de maduració. Actualment, estic defensant l’energia fotovoltaica perquè és més barata que la que es genera amb els mitjans convencionals -tot i que caldria pensar què fer en les hores de no sol, que és quan es consumeix més energia d’altra banda-.

A Espanya, el dèficit tarifari té un altre component estructural molt important que és que el fet de tenir les Illes Balears, les Illes Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, la generació d’energia és més cara. El que es produeix fora de la península és tres vegades més car, i això ho estem pagant entre tots els espanyols.

Jo crec que la generació d’electricitat ha de ser una activitat regulada i planificada amb sentit empresarial. I el sentit empresarial no és que les empreses guanyin molts diners. El sistema ha de tenir una rendibilitat raonable, però ha d’estar ajustat al mercat.

Vostè ha col·laborat amb el CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional). En aquest sentit, considera que una hipotètica Catalunya independent seria viable a nivell energètic?

Totalment. A Catalunya, sense fer cap mena de transició energètica, podríem abaratir la nostra factura un 40%. Tenim mitjans de generació d’energia suficients i menys contaminants que els d’Espanya. On està els secret? Està en que tenim més energia nuclear. Jo apostaria perquè aquestes centrals no es tancaran en 40 anys, sinó que duraran uns 60. Aleshores sí que tenim temps, des d’ara fins 2050, de crear un parc d’energies renovables a Catalunya.

Catalunya no ha de tenir cap problema energètic. El que passa és que en aquest moment estem absorbint els costos extra del sistema espanyol.

Canviant una mica de tema, en la darrera gala dels Premis Talent vostè va ser guardonat amb el Transmet Energia. Quina opinió li mereix aquesta iniciativa?

La gala va ser un èxit. Les decisions que va prendre el jurat en l’àmbit de l’energia van ser molt creatives i buscant realment el talent. Li agraeixo molt a en Bru Recolons la tasca que està duent a terme a la Welcome Talent Society perquè la divulgació del talent estimula el talent

Ja per acabar, quin personatge de Catalunya destacaria pel seu talent?

Per mi Victoriano Muñoz és l’home de més talent de Catalunya del segle passat. Va ser un enginyer de camins, canals i ports conegut per la regulació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana, la creació de l’empresa ENHER i el Pla General d’Obres Públiques de Catalunya de 1935.

I si li pregunto per una dona?

En el segle actual, crec que a Catalunya destacaria Anna Veiga, una pionera en el tema de la reproducció assistida.

 

 

ALBERT POSTILS.

Amb el suport de

Carregant...
x
X